dilluns, 15 de març de 2010

Vicent Andrés Estellés al Vins i Divins


Ací em parirem i ací estic

(Vicent Andrés Estellés)


Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren , ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d´afanys ric.

Cante l´amor i les parelles,
que viuen, beuen i se´n van.
Cante un amor de contraban.

Cante l´amor, cante els amants.

No sé tampoc si açó són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se´n van,

l´esperança de contraban.





El proper dimarts, 23 de març, hi haurà un esdeveniment molt especial al VINS i DIVINS. Farem un recital poètic dedicat al més gran poeta valencià del segle XX, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Estarà protagonitzat pel grup AraÉsDemà.



AraÉsDemà són els creadors d'una nova concepció de l'espectacle poètic-musical. El seu primer projecte, dedicar a Miquel Martí i Pol, i va ser molt ben acollit arreu Catalunya. Ara ens presenten el seu segon treball, anomenat "Ací em pariren i ací estic", que gira al voltant de la poesia de Vicent Andrés Estellés, que no mira de ser més que una passejada antològica per l'obra del poeta valencià més reconegut del s. XX.


Els amants

(Vicent Andrés Estellés)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada